dilluns, 16 de juny del 2014

En un instant


Quatre minuts i quaranta-sis segons de rap a la catalana, en un disc "Oxigen", publicat el 2007.

Corpus, catifes de flors, carrers engalanats i patum. I a mi em ve al cap aquesta cançó dels Gossos.

El 4 d'abril del 2008 vaig poder assistir a l'emotiu concert commemoratiu dels 15 anys de la banda de Manresa a l'Auditori de Barcelona. M'agraden, molt, per la complicitat amb el reggae, la barreja de romanticisme i la consciència social a les lletres.

"En un instant (nit trista de Patum)", el tema que la gent de Gossos (història) va dedicar a la memòria de Josep Maria Isanta, el jove que va ser assassinat el 28 de maig de 2005 a La Patum de Berga.




La Patum de Berga, 1995. Un grup d'uns 30 delinqüents d'estètica skin i amb samarretes de simbologia ultra, arriben a la zona on se celebrava un concert organitzat per grups llibertaris i independentistes, amb actituds provocadores. Es produeixen uns enfrontaments i Josep Maria Isanta, un jove de 23 anys, cau ferit de mort per arma blanca. A banda d'Isanta van ser ferits tres nois més. (notícia)

Amb el record d'Isanta m'ha vingut al cap una altra mort injusta, com moltes suposo.

Salvador Iborra (1978-2011), poeta, periodista i docent valencià que va morir apunyalat per un lladre de bicicletes.

Aquí la notícia del tràgic fet, i sota un poema i un petit relat que m'encanten.


Afirmació possible

Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.


Comiat  

Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles, quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida, quantes nits de cossos compartits i de temps infinit, quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts, quantes batalles per afrontar-les amb una mà a l’esquena, amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies, ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes, ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni, ara que dubtes consirosa encara de la meua força, amb la llum apagada mentre camine sense somriure, pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada, i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari, que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho, sense cap més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

 ** petons de colors **

"Encara escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre / somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna entrant-nos per la finestra." / - See more at: http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre / somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna entrant-nos per la finestra." / - See more at: http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre / somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna entrant-nos per la finestra." / - See more at: http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre / somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna entrant-nos per la finestra." / - See more at: http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf

dimecres, 4 de juny del 2014

Ses Majestats Satàniques no abdiquen

Els Rolling Stones. 50 anys als escenaris.
29 de maig, Festival Rock in Rio. Lisboa.


Mick Jagger diu que ha après 10 lliçons a la vida, una d'elles és que ningú vol escoltar les cançons noves; una altra és que comences a tocar rock and roll per poder-te drogar i tenir sexe, i acabes drogant-te per seguir tocant rock i tenir sexe. 

 
Dit això, els Rolling van aterrar a Lisboa amb les dues lliçons ben apreses i van interpretar 19 vells himnes rockers i una nova cançó (Doom and Gloom, del disc Grrr) davant de noranta mil persones entregades durant més de dues hores.


Ses Majestats Satàniques segueixen tenint la capacitat de tocar en directe i enamorar, seduir i provocar. Donar-ho tot dalt de l'escenari gaudint de la complicitat i el bon rotllo que la confiança del públic i la coneixença entre els membres de la banda dóna. El cantant i el Keith Richards es coneixen de petits, i lluny estant es pot veure el bon rotllo entre ells.

Foto: Franzina Borràs

La primera cançó va ser Jumping Jack Flash, mentre els avions sobrevolaven el parc de Bela Vista a pocs metres dels caps de la gent, ja acostumada a aquella impressió. Menys jo. Crec que vaig ser l'única que va cridar flipada mentre mirava aquell ocell de metall damunt meu. Començava l'espectacle!!!!!

"Boas noites Lisboa" va dir el Jagger al quart d'hora d'haver començat el concert. Un Mick intrigant va parlar d'un amic seu, que estava per Lisboa i que el convidava a cantar una cançó. El públic es va quedar atònit mentre el Bruce Springsteen començava a tocar amb la banda Tumble Dice. Diuen que la filla del Boss estudia a la capital lusa i el músic de New Jersey visita sovint la ciutat.

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Semblava que l'espectacle havia arribat al punt àlgid? doncs no. L'enèrgic Mick Jagger va ser el capità de la banda recorrent l'escenari com si es tractés d'un pirata en el seu vaixell amb el ritme inamovible del bateria Charlie Watts, al costat d'un Keith alegre, rialler i festivaleru que va cantar dos temes acompanyat per Ronnie Wood (sempre amb un cigarru als llavis i regalant pues a les primeres files): Can't be seen i You got the Silver, amb veu ronca, rotllo blues-man que em va recordar a Dylan. 
M'ENCANTA aquest tiu, sobretot quan riu amb aquella veu trencada!


Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs



Set list de The Rolling Stones a Lisboa 29 de maig de 2014:

1. Jumping Jack Flash
2. It’s Only Rock and Roll (but I like it)
3. Live with me
4. Tumbling Dice amb Bruce Springsteen
5. Wild Horses
6. Doom and Gloom
7. Respectable amb Gary Clark Jr
8. Out Of Control
9. Honky Tonk Woman
Presentacions dels membres de la banda.
10. You Got The Silver (Keith Richards)
11. Can’t Be Seen (Keith Richards)
12. Midnight Rambler. Mick Taylor de solista a la guitarra i el Jagger fent sonar virtuosament l'harmònica.
13. Miss You
14. Gimme Shelter. Lisa Fischer passeja per la passarel·la mentre la seva espectacular veu omple tot el parc. Quin tros de dona!
15. Start Me Up
16. Sympathy for the Devil. Capa de plomes vermelles damunt, escenografia d'un infern espectacular i ... noranta mil persones fent els chorus (Uh, Uhhh, Uh, Uhhh).
17. Brown Sugar

S'acaba el concert i la gent en vol més. Apaguen focus i entra a escena un cor sublim de veus femenines.  

Are you ready? el Jagger es posa la gorra de capità i acaba el concert amb Satisfacció.

i un final de focs artificials que va ser la cirereta d'un concert que sempre recordaré.

Watts, ampers i volts en mode off i desenes de milers de persones sortint del recinte per la mateixa porta com abduïts, hipnotitzats, paint en silenci un espectacle brutal d'uns monstres, que per sempre seran eterns.

Una banda d'avis que va fer ballar i cantar milers i milers de persones a peu dret, durant més de dues hores. Sobren els adjectius.

Aquell dijous a la nit només em va faltar llençar-me en tirolina per damunt de l'escenari i el públic, mentre tocaven els ROLLING STONES!!!! Com diria un bon amic meu, per fer aquest concert a aquesta edat, se n'ha de venir de mena ;-)

Una nit guardada a la memòria. Save as a perfect night.

** petons de colors **