dimecres, 4 de juny del 2014

Ses Majestats Satàniques no abdiquen

Els Rolling Stones. 50 anys als escenaris.
29 de maig, Festival Rock in Rio. Lisboa.


Mick Jagger diu que ha après 10 lliçons a la vida, una d'elles és que ningú vol escoltar les cançons noves; una altra és que comences a tocar rock and roll per poder-te drogar i tenir sexe, i acabes drogant-te per seguir tocant rock i tenir sexe. 

 
Dit això, els Rolling van aterrar a Lisboa amb les dues lliçons ben apreses i van interpretar 19 vells himnes rockers i una nova cançó (Doom and Gloom, del disc Grrr) davant de noranta mil persones entregades durant més de dues hores.


Ses Majestats Satàniques segueixen tenint la capacitat de tocar en directe i enamorar, seduir i provocar. Donar-ho tot dalt de l'escenari gaudint de la complicitat i el bon rotllo que la confiança del públic i la coneixença entre els membres de la banda dóna. El cantant i el Keith Richards es coneixen de petits, i lluny estant es pot veure el bon rotllo entre ells.

Foto: Franzina Borràs

La primera cançó va ser Jumping Jack Flash, mentre els avions sobrevolaven el parc de Bela Vista a pocs metres dels caps de la gent, ja acostumada a aquella impressió. Menys jo. Crec que vaig ser l'única que va cridar flipada mentre mirava aquell ocell de metall damunt meu. Començava l'espectacle!!!!!

"Boas noites Lisboa" va dir el Jagger al quart d'hora d'haver començat el concert. Un Mick intrigant va parlar d'un amic seu, que estava per Lisboa i que el convidava a cantar una cançó. El públic es va quedar atònit mentre el Bruce Springsteen començava a tocar amb la banda Tumble Dice. Diuen que la filla del Boss estudia a la capital lusa i el músic de New Jersey visita sovint la ciutat.

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs

Semblava que l'espectacle havia arribat al punt àlgid? doncs no. L'enèrgic Mick Jagger va ser el capità de la banda recorrent l'escenari com si es tractés d'un pirata en el seu vaixell amb el ritme inamovible del bateria Charlie Watts, al costat d'un Keith alegre, rialler i festivaleru que va cantar dos temes acompanyat per Ronnie Wood (sempre amb un cigarru als llavis i regalant pues a les primeres files): Can't be seen i You got the Silver, amb veu ronca, rotllo blues-man que em va recordar a Dylan. 
M'ENCANTA aquest tiu, sobretot quan riu amb aquella veu trencada!


Foto: Franzina Borràs

Foto: Franzina Borràs



Set list de The Rolling Stones a Lisboa 29 de maig de 2014:

1. Jumping Jack Flash
2. It’s Only Rock and Roll (but I like it)
3. Live with me
4. Tumbling Dice amb Bruce Springsteen
5. Wild Horses
6. Doom and Gloom
7. Respectable amb Gary Clark Jr
8. Out Of Control
9. Honky Tonk Woman
Presentacions dels membres de la banda.
10. You Got The Silver (Keith Richards)
11. Can’t Be Seen (Keith Richards)
12. Midnight Rambler. Mick Taylor de solista a la guitarra i el Jagger fent sonar virtuosament l'harmònica.
13. Miss You
14. Gimme Shelter. Lisa Fischer passeja per la passarel·la mentre la seva espectacular veu omple tot el parc. Quin tros de dona!
15. Start Me Up
16. Sympathy for the Devil. Capa de plomes vermelles damunt, escenografia d'un infern espectacular i ... noranta mil persones fent els chorus (Uh, Uhhh, Uh, Uhhh).
17. Brown Sugar

S'acaba el concert i la gent en vol més. Apaguen focus i entra a escena un cor sublim de veus femenines.  

Are you ready? el Jagger es posa la gorra de capità i acaba el concert amb Satisfacció.

i un final de focs artificials que va ser la cirereta d'un concert que sempre recordaré.

Watts, ampers i volts en mode off i desenes de milers de persones sortint del recinte per la mateixa porta com abduïts, hipnotitzats, paint en silenci un espectacle brutal d'uns monstres, que per sempre seran eterns.

Una banda d'avis que va fer ballar i cantar milers i milers de persones a peu dret, durant més de dues hores. Sobren els adjectius.

Aquell dijous a la nit només em va faltar llençar-me en tirolina per damunt de l'escenari i el públic, mentre tocaven els ROLLING STONES!!!! Com diria un bon amic meu, per fer aquest concert a aquesta edat, se n'ha de venir de mena ;-)

Una nit guardada a la memòria. Save as a perfect night.

** petons de colors **

2 comentaris:

  1. tiburòn9.6.14

    Jo també hi estaba a aquest concert, i he de dir que ja els habia vist en un altra ocasió a Barcelona, ja fa molt de temps, i a mi em varen superar les espectatives que jo m'habia fet per aquest concert.
    També he de dir, que no es pot esplicar millor la cronica d'aquest concert en un resum tant curt, pero a la vegada tant precis com ha fet la persona que signa aquest blog. Felicitacions als Rolling, i felicitacions al blog rockencalces.

    ResponElimina