Una de les coses que més em captiva de la música, i en particular de les cançons, és el poder que tenen per remoure records, vivències, sentiments i pensaments íntims; i això precisament és el que va inspirar la cançó "Killing me softly" (suaument em mata).
Era el 1970, una xica de 19 anys va anar a un concert d'un tal Don McLean i va escoltar una cançó que la va captivar. La cançó en qüestió era "Empty Chairs" (recomano escoltar-la). Aquesta noia era la Lori Lieberman, una jove cantant folk de la costa oest dels Estats Units.
Lori va explicar tot el que havia sentit mentre escoltava la cançó a Charles Fox i Norman Gimbel, els quals van posar lletra i música a les sensacions viscudes per la noia i el resultat és una de les cançons més versionades de la història de la música. El jove cantant que amb la seva guitarra va captivar a Lori, ho explica a la seva pàgina oficial.
Lori, amb el seu particular estil indie va cantar-la.
És impossible fer una relació de totes les persones que l'han versionat (Shirley Bassey, Lauryn Hill, Frank Sinatra, Omara Portuondo, Alicia Keys, Carly Simon, Toni Braxton, Leah McFall, Pitingo, Tino Casal, Mel, Nancy Sinatra, Nils Landren, Georgeana Bonow...)
Una de les adaptacions més imponents és la de Roberta Flack. Però a mi la que més m'agrada és la que van fer The Fugees, que li donen un toc hip hop tan sensualment soul...
Ara bé, la versió en català que el meu admirat Cris Juanico fa a l'àlbum Tot de Mi, amb l'Original Jazz Orquestra Taller de Músics i que vaig tenir el privilegi de presenciar en directe al Parc Samà, és impressionant. Aquí us enllaço el video oficial.
I finalment la lletra adaptada al català, tot i que el verb "furgar" que fa servir el Cris a mi m'arriba més. FURGANT LA MEVA FERIDA.
Burxa la meva ferida,
canta ma vida amb amor,
suaument em mata amb una cançó,
suaument em mata amb una cançó,
tot el que sóc jo, ho diu tot,
suaument em mata… la cançó.
Vaig sentir la tonada, era molt bon cantant,
i vaig anar per veure’l a un concert l’endemà.
I en arribar el vaig veure, no l’havia vist mai.
Em vaig posar vermella, enmig de tanta gent,
amb una cançó deia tots els meus secrets.
Volia que parés, ja, però no callava mai.
Burxa la meva ferida,
canta ma vida amb amor,
suaument em mata amb una cançó,
suaument em mata amb una cançó,
tot el que sóc jo, ho diu tot,
suaument em mata… la cançó.
Cantava aquelles coses com si em conegués,
però va mirar l’audiència com si fos transparent.
I va seguir a la seva, cantava clar i fort.
Fins la pròxima.
* Petons de colors *
* Petons de colors *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada