Ha mort un dels pocs poetes en llengua catalana que ha sigut lletrista de cançons.
Josep Maria Andreu (1920-2014), a part de les més de 300 traduccions de cançons estrangeres que ha fet a la nostra llengua, té una creació en català molt extensa, poesies musicades per Lleó Borrell i cantades per Lluís Llach, Núria Feliu, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Salomé, Raimon, Xesco Boix, Los Manolos...
Aquest vol ser un petit homenatge a qui ha creat poesia per ser cantada.
Una de les formes més antigues que hi ha de transmetre l'art.
Una de les formes més antigues que hi ha de transmetre l'art.
***
"...Evidentment,
la “poesia de la cançó” ha de tenir en compte la seva relació amb
l’oralitat, el seu encaix amb la melodia: un bon autor de textos de
cançons ha de saber fer coincidir els accents tònics i els musicals, ha
de limitar els encavallaments, per tal que les pauses sintàctiques i
cantades no siguin incompatibles, ha de tenir en compte la sonoritat de
cada mot i evitar possibles cacofonies... En realitat, molts elements de
la poesia més clàssica perviuen en la cançó..." Miquel Pujadó.
Aquí, l'article de la revista Enderrock sobre la seva mort.
En aquest blog trobareu cinc entrades relatives a la seva obra i biografia.
En aquest blog trobareu cinc entrades relatives a la seva obra i biografia.
***
Entre les moltes cançons traduïdes de l'anglès, el francès, l'italià o l'espanyol, em quedo amb Suzanne de Leonard Cohen.
SUSANNA
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
