Quatre minuts i quaranta-sis segons de rap a la catalana, en un disc "Oxigen", publicat el 2007.
Corpus, catifes de flors, carrers engalanats i patum. I a mi em ve al cap aquesta cançó dels Gossos.
Corpus, catifes de flors, carrers engalanats i patum. I a mi em ve al cap aquesta cançó dels Gossos.
El 4 d'abril del 2008 vaig poder assistir a l'emotiu concert commemoratiu dels 15 anys de la banda de Manresa a l'Auditori de Barcelona. M'agraden, molt, per la complicitat amb el reggae, la barreja de romanticisme i la consciència social a les lletres.
"En un instant (nit trista de Patum)", el tema que la gent de
Gossos (història) va dedicar a la memòria de Josep Maria Isanta, el jove que va ser
assassinat el 28 de maig de 2005 a La Patum de Berga.
La Patum de Berga, 1995. Un grup d'uns 30 delinqüents d'estètica skin i amb samarretes de simbologia ultra, arriben a la zona on se celebrava un concert organitzat per grups llibertaris i independentistes, amb actituds provocadores. Es produeixen uns enfrontaments i Josep Maria Isanta, un jove de 23 anys, cau ferit de mort per arma blanca. A banda d'Isanta van ser ferits tres nois més. (notícia)
Amb el record d'Isanta m'ha vingut al cap una altra mort injusta, com moltes suposo.
Salvador Iborra (1978-2011), poeta, periodista i docent valencià que va morir apunyalat per un lladre de bicicletes.
Aquí la notícia del tràgic fet, i sota un poema i un petit relat que m'encanten.
Afirmació possible
Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
Comiat
Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
quantes batalles per afrontar-les amb una mà a l’esquena,
amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
sense cap més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.
** petons de colors **
"Encara
escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van
arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre /
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna
entrant-nos per la finestra." / - See more at:
http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara
escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van
arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre /
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna
entrant-nos per la finestra." / - See more at:
http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara
escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van
arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre /
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna
entrant-nos per la finestra." / - See more at:
http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
"Encara
escoltes música quan l´amor es mor, / és ja molt tard, i van
arreplegant les cadires, /voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre /
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu / com aquella lluna
entrant-nos per la finestra." / - See more at:
http://hermanocerdo.com/2011/09/la-muerte-de-un-poeta/#sthash.mHRx82R0.dpuf
