Sant Hilari, Sant Hilari ...

28 de febrer - Sant Hilari.

És un sant que des que tinc ús de raó m'agrada, per allò de Sant Hilari, Sant Hilari... fill de puta qui no se l'acabi.

Per això i perquè deu ser el patró de la HILARITAT (l'he descobert aquesta setmana), que segons el GDLC és una paraula femenina que indica expressió d'alegria. Rialla.

Tornant a la religió, la divinitat egípcia de la hilaritat és Bes, qui protegeix contra els esperits i la mala sort. Divinitat del plaer, de les coses bones de la vida i que allunya el mal. Protector de les dones, en l’embaràs i en el part, se l’associa amb l’alegria, l’amor i el vi, essent un déu protector de la llar.

En art es representa mostrant el fal·lus i amb una llarga llengua. 

És feo, però mola!!!!

Flascó de perfum, representació del déu Bes (1.400 a.C). Museu del Louvre.

Bes també és el déu que dóna nom a Eivissa, documentat en el llibre "Religions del món: la màgia", i també en un llibre sobre l'etimologia de Ses Illes amb una teoria del mateix Joan Coromines. 

O sigui, que tant el déu Bes com Sant Hilari em són mooooolt simpàtics.

Enguany Sant Hilari cau en divendres, per tant la cançó escollida hi escau astupendament, és dels Brams, musicada per Sergi Valero, amb lletra de l'admirat Francesc Ribera "Titot" (Berga 1967), músic i polític català.

Goigs de Sant Hilari - Brams

Reunits per inèrcia,
junts per vocació,
ens plantegem el repte
de l'alcoholització,
tots torrats
és la nostra preocupació.

Com cada divendres
cal sortir de nit
i agafar una merda
fins dilluns al matí
i llavors
ens plantejarem seguir.

I no en volem pas cap
que no vagi borratxo
i no en volem pas cap
que vagi seré

Som uns grans alcohòlics,
ho reconeixem,
no ens fa cap vergonya
i ens en vanagloriem,
perquè creiem,
ja que és un bon plantejament.

Proposo l'alcoholèmia
total i col·lectiva
serà la merda pòstuma
i la definitiva
i amb sentit
de papa reivindicativa.

Que Sant Heribert
beneeixi aquest concert,
que Santa Modesta
beneeixi aquesta festa,
que Sant Guillem
beneeixi tot el vi que beurem.

Que Sant Agapit
ens porti fins el llit,
que Santa Ciriaca
ens consoli la ressaca,
tingueu pietat
de mi, aquesta nit vaig torrat.

Sant Hilari, sant Hilari,
fill de puta qui no se l'acabi.

** petons de colors **

Salvador Puig Antich - Sempre queda un fil

Un petit homenatge, que per mi és molt gran.

40 anys de l'execució per garrot vil de Salvador Puig Antich, assassinat pel règim franquista.

Una pel·lícula de Manuel Huerga.

BSO de Lluís Llach.

Un tríptic pintat de Joan Miró.

Gravació BSO Salvador

Segons Manuel Huerga ’és la pell de la pel·lícula i una mica la de Puig Antich’. Només començar, els primers acords d’aquesta peça poden "afectar-nos l’ànima" transmetent inquietud, tensió i tristesa. Amb només 40 segons, Llach aconsegueix explicar-nos què és el que passarà al film. Ens ho argumenta amb un intèrpret excepcional, l’Orquestra Simfònica de Bratislava.

_________

Les muses de la música i l’astronomia, Euterpe i Urània, estan assegudes a prop de les columnes del temple d’Apol·lo. No diuen res, només fixen la vista al golf de Corint mentre una tímida brisa mou els seus rínxols. El sol s’està ponent al santuari de Delfos i una llum rogenca il·lumina càndidament les seves cares. 

Fa una bona estona que han marxat els darrers turistes i ningú ha vingut a consultar l’oracle. 

De cop Euterpe s’adreça a Urània trencant el silenci:

"-Una nova tragèdia m’omple de tristor germana". 

"-Què ha passat? has inspirat desafortunadament a algun músic?", pregunta Urània. 

"-No germana. Simplement m’han abandonat. Ara en diuen jubilar-se", contesta Euterpe. 

"-I qui ha estat tal músic que per pròpia voluntat no desitja inspirar-se més?", qüestiona Urània. 

"-El senyor Lluís Llach, germana. Fa uns mesos que m’ha dit adéu després de molts anys de guiar-lo!" respon Euterpe. 

"-Va germana! d’ell no pots pas queixar-te! ha composat moltíssimes melodies que ’afecten a l’ànima’, plenes d’ethos, tal i com ens agrada a nosaltres! No estàs contenta de la banda sonora original del film ’Salvador’?", pregunta Urània. 

Euterpe vacil·la uns instants sense treure la vista al golf, després es gira cap a Urània i contesta: 

"-Tens raó germaneta, sempre quedarà –entre d’altres composicions del senyor Llach- la banda sonora original de ’Salvador’".

  Maria Salicrú-Maltas al 'Diaridemataro.cat'

5 de desembre de 2007

 _________

Banda sonora de la pel·lícula "Salvador".

M'és difícil parlar de 'Salvador (Puig Antich)' sense que es desvetllin un seguit de records i sentiments que em trasbalsen els racons de la memòria. La gent de la meva generació, els que vàrem viure els últims anys del franquisme entre l'adolescència i la joventut, vàrem haver de presenciar la crueltat d'una dictadura que no es resignava a perdre el seu poder, la clau dels seus privilegis. I ho va fer amb una ferotge fermesa. Segurament, l'assassinat de Salvador Puig Antich va ser un dels cops més significatius i simbòlics per tots els que esperàvem la mort del franquisme. Per la gent que teníem la seva edat, fou un escarni a les nostres esperances.

Un migdia estrany, quan en Jaume Roures va proposar-me fer la música d'una pel·lícula sobre en Puig Antich, vaig sentir que d'una manera inesperada la venjança em trucava a la porta. En els anys que corren, deixar-se seduir per la venjança no deu ser gens correcte, però amb els anys que em toquen puc ben dir que tant se me'n dóna. La venjança em va trucar a la porta i jo la hi vaig obrir de bat a bat.

Si tot escoltant la música, "algú" imagina percebre un bri de sensibilitat, algun miratge de lirisme o algun encert de comunicació emotiva, potser li sigui difícil pensar que la força motriu que hi ha darrera és la d'una paraula tan tenebrosa. Però si aquest "algú" veu la pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)', tinc la secreta esperança que entendrà el que li estic intentant explicar. 'Salvador (Puig Antich)' parla del nostre avui.

Lluís Llach
text del llibre de la pel·lícula

 ________

L'esperança del condemnat a mort - JOAN MIRÓ

"És estrany, però alhora significatiu, que jo acabés aquella obra el mateix dia que van executar amb el garrot aquell pobre noi, Salvador Puig Antich. Vaig acabar el quadre el mateix dia que el van matar, sense jo saber-ho: una línia negra damunt un fons blanquinós, una linia negra com un fil que algú talla perque té la força i gens de pietat"

»

— Joan Miró

Una cançó que no surt a la pel·li  i curiosament és la que més em PERTORBA, sí, sí, aquesta em pertorba en majúscules; és la que Llach va dedicar en els concerts de Verges 2007 a les germanes de Salvador. Voldria escoltar-la en el meu enterrament. Amén.

SEMPRE QUEDA UN FIL - Lluís Llach (audio)

Com si fos un fil,
un fil llarg i prim
que teixint -se d'enyor m'uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dintre meu
tan a prop com tan absent..
No ha d'esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero... i t'espero...
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món
que somniaves encara adolescent,
i les ferides que t'han fet...
i les ferides que tu has fet...
cuso amb aquest fil.
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
Només aquest fil,
potser fàcil
però sempre fràgil
per sentir-te dintre meu,
tan a prop i tan absent...
Queda sempre un fil...

Tot i això, els crims del franquisme han quedat impunes.

Tears in Heaven - Llàgrimes al Cel

Pena, tristor, mort, desconsol.

Més que una cançó, Tears in Heaven és una tragèdia cantada per Eric Clapton (Anglaterra 1945), qui la va escriure  mesos després de la mort accidental del seu fill de 4 anys.

(La biografia de Clapton es pot trobar en qualsevol web, aquí no faré safareig de la vida de ningú).

Eric Clapton

Per a mi, aquesta és una de les balades més precioses i potents del blues. Deu ser que m'encanta ell i les seves cançons, com fa plorar la guitarra, com en treu l'ànima; deu ser que l'he escoltat cents de vegades o per què encara recordo qui, on i quan em van explicar aquesta història.

És una cançó que mostra un control emocional increïble, en tots els sentits; tenint en compte el motiu d'inspiració i les addiccions de tot tipus del compositor.

Està carregada d'emocions, des de la primera nota fins a l'última síl·laba. 

En el primer enllaç hi ha la cançó interpretada l'any 1992. Sota, 21 anys després, durant la gira del 2013.

 Tears in Heaven - 2013

El que més em colpeix i impressiona és la interpretació d'uns sentiments tan intensament tristos. Un virtuós.

Una vivència, un fill, un accident, un record... i un dubte. 

Clapton sap que amb la vida que ha portat no anirà al cel, però es pregunta si el seu fill sabria el seu nom, si en el cel es trobessin.

Aquesta és l'adaptació al català feta per La Porta dels Somnis, i Jofre Bardagí:

LLÀGRIMES AL CEL  (només audio)

Sabries el meu nom
Si en el cel ens trobéssim?
Podria ser el mateix
Si en el cel ens trobéssim?
Sé que el meu cor ha de ser fort
Perquè sé
Que mai podré ser al cel

Em daries la ma
Si en el cel ens trobéssim?
Em faries alçar
Si en el cel ens trobéssim?

He de seguir
el meu camí
Perquè sé
Que no em podré quedar al cel

El temps pot fer mal
I et pot ensorrar
Et pot trencar el cor
fent-te suplicar
De genolls.

Sé que ets en pau
Estels enllà
i que llàgrimes no n'hi ha
En el cel.

** petons de colors **

Human - Som persones

Ahir me'n vaig anar a dormir amb aquesta versió de Txarango al cap, "Som persones". La causa va ser el fals documental sobre el 23F de Jordi Évole emès per la Sexta.

Encara em dura la perplexitat i no puc escriure res al respecte.
 
La cançó és originària de The Killers, una banda de pop rock indie, provinent de Las Vegas que es va formar el 2002 després que el fidel més mediàtic dels mormons, Brandon Flowers (líder del grup) assistís a un recital d'Oasis, a l'abril d'aquell any. Porta per títol Human, i la tonada des del principi ja va portar confusió.
 
Are we human or are we dancers (som humans o som ballarins), és el que consta a la lletra escrita.
Are we human or are we denses (som humans o som imbècils), és el que s'entén quan canten.

L'inici dels The Killers no té res a veure amb el dels Txarango, la llavor d'aquest grup la trobem a l'any 2006, de la convivència en un pis d'estudiants del barri Gòtic de Barcelona. D'aquí en va sortir aquesta fusió musical que té el reggae com a eix del so mestís que els caracteritza.

Txarango està format per vuit músics del Ripollès, Osona i la Garrotxa units al voltant de la filosofia de l'autogestió i amb uns referents musicals que es mouen per les aigües del Carib, especialment allà on predominen els patrons rítmics llatins.

Som Persones - Txarango 

El bon rotllo d'aquesta gent és digne per publicar una entrada al blog un dilluns tan eclèctic. La versió és un single inclòs al CD de La Marató del  2012. Aquí la lletra:

Vaig fer l’esforç d’entendre-ho
però la trucada es va tallar.
Per formar part dels que rendeixen
em van crear, però ho he aguantat.
Hi ha cops que entren els nervis
si una porta s’està obrint.

 Tanca els ulls, obre el cor i talla el fil.

Som persones, o bé titelles.
Sense vida, fredes les mans.

I estic de genolls buscant la resposta:

 Som persones o bé titelles.

Respecto la virtut i gràcia em diu el meu condol al vent

 Abraço l'amor i l'ànima, sempre ho han fet millor que bé

 Tant temps de devoció i fe m’han ensenyat tot el que sé
Dona'm sort, vull dir adeu, m’has de deixar marxar.

Quan somiïs amb la llum
no hi ha missatge que no rebis
deixa que el teu cor bategui.

En aquest enllaç, un article de Màrius Serra publicat a la Vanguardia del 28 d'abril de 2012, que parla del grup.

I clar, si som titelles, la vida és un circ. Aquí un petit documental sobre l'espectacle solidari "S'enlaira" de Txarango i el Circ Circ (Tortell Poltrona) destinat a Pallassos Sense Fronteres.

** petons de colors **

Love is in the air - L'amor és un peix

Aquesta és una de les cançons que hem escoltat tots unes 2.345 vegades a la nostra vida. Audició amunt, audició avall.

A mi em fa recordar els balls de Festa Major. Mira, va com va.

Em veig amb els braços enlaire, postura de clavada en creu, ballant, movent les espatlles i fent veure que volo mentre la canto... LOVE IS IN THE AIR!

L'original és del 1978, composada per John Paul Young . Estem davant d'una de les cançons australianes més difosa de la història i s'ha convertit en un clàssic de la música disco. Com a curiositat diré que la cançó va ser coproduïda per un germà dels components d'AC/DC. I és que tots tenim algun familiar per amagar dins d'un calaix.

La cançó en si no m'agrada gens, però la versió que ha fet el poeta i recitador Josep Pedrals (Barcelona 1979) i cantada per Els Nens Eutròfics és tan divertida, particular, brillant, lúcida, intensa, graciosa, encertada, còmica, xalada, distreta, sorprenent, singular i original (agafo aire...) que es mereix una entrada al blog.

Reprodueixo literalment la seva descripció al Facebook:  "ELS NENS EUTRÒFICS és la culminació del pop irònic, la fastuositat del conjur poètic bajà, la hipèrbole de la samfaina amb sucre, l'exageració de la cançoneta... Com que som eutròfics (ben alimentats), sempre tenim aquell aire d'agafar la guitarra havent dinat i posar-se a cantar alegrament el "que bé s'està quan s'està bé".

I acaben dient: QUI CANTA A TAULA I XIULA AL LLIT, TÉ ENTENIMENT D'ACUDIT.

L'amor és un peix - Els Nens Eutròfics 

 I aquí la lletra, DISFRUTEU-LA, que val molt la pena:

 L’amor és un peix
fent bombolles al bassal.
L’amor, tanmateix,
pot ser un goig o pot ser un pal.

Si tens ganxo t’escau, de retruc,
ser clavat en un ham com un cuc,
i si et fies de la loteria
fot-li mà a la piscifactoria.

L’amor és un peix
riu amunt i riu avall.
L’amor, tanmateix,
és coixí i és cop de mall.

Si m’estimes, no puc fer-hi res,
si m’odies, això no em fa el pes.
Nena, anem junts a la Boqueria
i fem l’amor dins la peixateria!

L’amor és un peix!

L’amor és un peix
que cueja i perd el cap.
L’amor, tanmateix,
ve en safata i congelat.

Si em demanes que te’l deixi net,
amb les sobres pots fer-te un suquet.
I és que veig que enterrar la sardina
s’utilitza per treure’s l’espina.

L’amor és un peix
que si et pesca et deixa fresc.
L’amor, tanmateix,
pot ser un rotllo japonès.

La cigala ja es posa al turbot
i embolica, que fa papillot.
Ai, donzella, sens tu no podria
viure la vida amb tanta alegria!

L’amor és un peix!

Amb el que he rigut, i aquesta crítica... només em falta veure'ls en directe!

** petons de colors **

Lucy in the Sky with Diamonds - LSD

Una nena, un dibuix, una cançó, una estrella, un esquelet.
Diamants, LSD, nit, cel, evolució humana, troballa.
20 anys, 5 fills, 54 anys llum, 3,5 milions d'anys, 
John Lennon, astrònoms, paleontòlegs, els Beatles, i ... la Lucy.

Tot això, concentrat en aquest post.

***

Començavem a sopar i el meu fill em pregunta:

- Mama, saps qui és la Lucy?
Jo, convençuda que era un patètic personatge d'alguna sèrie "horrenda" de Disney Channel, li responc sense massa interès que no.

- Mama, la Lucy és un esquelet d'australopitec.

- Com? (pregunto amb les celles aixecades)

- Sí, és l'esquelet d'una dona que va viure fa més de 3 milions d'anys i que va morir, embarassada, quan creuava un riu. Avui hem vist un vídeo a classe que ho explica. Era el seu cinquè fill, tenia uns vint anys, era molt baixeta i buscava una nova tribu que l'acollís. I saps què? Es diu Lucy per una cançó dels Beatles.

- Uauuu. L'escoltem?

i se sent pels altaveus Lucy in the sky with diiiaaaamonds.

 ***
L'engranatge de buscar informació sobre la cançó i la Lucy es va posar en marxa i el que he trobat és un autèntic diamant per publicar-ho al blog. He agafat el garbell del meu criteri i aquí en teniu el gra que n'ha quedat.

L'equip de paleontòlegs, la nit després de la troballa, va decidir que l'anomenaven Lucy, mentre escoltaven la cançó Lucy in the Sky with Diamonds.

Lucy Vodden O'Donnell

La cançó, composada per John Lennon el 1967, va estar inspirada per una nena, o més ben dit, pel dibuix dedicat a una nena. El dibuix el va fer el fill de l'ex beatle, i l'amigueta del nen era la Lucy.

Aquest és el vídeo-clip oficial de la cançó. Psicodèlia on fire!

 
L'emissió per ràdio va estar prohibida durant una temporada, al considerar que incitava al consum de drogues. Quan es va publicar el tema Lucy in the Sky With Diamonds, va haver-hi gent que va interpretar que descrivia una experiència al·lucinògena provocada pel consum de l'àcid LSD.

La lletra de la cançó (sota traduïda) parla d'un viatge en barca per una terra fantàstica, a més, les tres paraules principals del títol formen la sigla LSD. 

Dibuix de Julian Lennon

Anys més tard, uns astrònoms van descobrir una nova estrella, la qual té al seu nucli un diamant gegant; per sort, està a 54 anys llum de la Terra. Aquesta estrella també es diu Lucy per la cançó.

O sigui, la nena va inspirar al fill de John Lennon, un dibuix, una cançó dels Beatles i va posar nom a una estrella del firmament (amb diamant inclòs) i a un esquelet prehistòric!!!! Això si que em fa al·lucinar en colors!

La cançó ha sigut molt versionada, com totes les de la banda de Liverpool. La que més m'agrada és l'acústica de Katie Melua (apunt per l'agenda: el 17 d'abril '14 en concert a Barcelona).

El que menys m'ha interessat d'aquesta apassionant història de la musa Lucy és el que diu la cançó. Tot i això, aquí va la traducció al català de "La Lucy és al cel amb diamants":

Imagina’t dalt d'una barca, al riu,
amb mandariners i cels de melmelada de taronja,

algú et truca i tu contestes lentament,

una noia amb els ulls de calidoscopi.

Flors de cel·lofana verda i groga,

destacant damunt del teu cap.

Busques la noia amb el sol en la mirada,

i se n’ha anat.

La Lucy és al cel amb diamants.

La segueixes fins un pont amb una font

on hi ha gent muntada en cavallets de fusta

que menja núvols de sucre.

Tothom somriu

mentre et dirigeixes entre les flors

que creixen increïblement altes.

Els diaris dels taxis apareixen a la riba

Esperant endur-te.

T’enfiles amb el cap a l’espatlla dels núvols

I te n’has anat.

La Lucy és al cel amb diamants.

Imagina’t al tren, en una estació

uns revisors de plastilina amb corbates de vidre

de sobte hi ha algú a l’entrada,

la noia amb els ulls de calidoscopi.

La Lucy és al cel amb diamants.

I si hem de volar, fem-ho bé. En aquest article d'opinió del diari de Girona diu: "De fet, si Espanya era una unidad de destino en lo universal; la dictadura franquista no era una mena de Lucy in de sky with diamonds a l'espanyola?" Toma LSD !!!!

** petons de colors **

Dernière danse - L'últim ball

14 de febrer.

Dia dels enamorats. Jo sóc més de Sant Jordi, hi ha qui diu. Jo sóc més... que cadascú es vesteixi com bonament li plagui. Sumem, sempre, sense substitucions ni exclusions. Sumem.
Cors i cupidos pul·lulant.

Com que no tinc parella, sóc de viure i disfrutar de l'amor cada dia, per això avui me'n vaig a París, a la ciutat de l'amour.

Quan ja tens les ferides d'Afrodita curades, pots escoltar totes les cançons que parlen de desamor sense que el moment es transformi en un mar de llàgrimes i pena. 

Fins i tot et pots permetre reviure, des de la distància, el turment aquell que tots els que hem estimat, hem viscut quan desapareix aquest sentiment.

Superar el dol, ara se'n diu. 

Jo, que sóc més pràctica crec que el temps, uns claus i uns vinets amb bona companyia són el que ajuda a passar, entre rialles i laments, els moments menys dolços de la vida. Això, i la música, que sempre fa companyia.

Des de França m'ha arribat una de les cantants amb més projecció del moment. 

Es fa dir Indila, i va començar la seva carrera professional fent els cors d'alguns cantants a gales i concerts, per passar després a fer duets amb estrelles raperes franceses.

Té un estil que barreja a la perfecció el R&B amb sonoritats àrabs (en la veu) i influències índies.

Indila & son orchestre à cordes 

La lletra ens parla del turment que suposa el desamor i de com pots arribar a sentir la buidor dins, quan "aquella persona" desapareix. 

I què es pot fer quan algú té un cor immens destrossat? doncs ballar, volar i buscar la mel de la vida! Sí, xiqueta, avui ets la meva ídol.

La cançó comença amb un pizzicato alternat de contrabaix i violins; m'encanta el so de pinçar amb els dits les cordes que normalment es toquen amb l'arc. S'hi afegeix el triangle, i hi van entrant el timbal, el xilòfon, les campanes tubulars, les caixes de ritme i els teclats.

Els cors impressionen amb la potència a meitat de cançó. I la veu... una veu vibrant i aguda plena de tonalitats. 

Una maleta, una cançó, records i caminar contra corrent al Video-clip oficial.

El meu francès deixa molt a desitjar, però entre els traductors automàtics, la lògica, la similitud amb la meva llengua i les ganes d'escriure la lletra en català, aquí està (dieu-me els errors, si us plau):

Oh dolç turment meu,
per què retornes?
sóc un ésser sense importància.

Sense ell, em sento abandonada.

Passejo sola pel metro.

Un últim ball

per oblidar aquesta pena immensa.

Vull escapar, i tornar a començar.

Oh dolç turment meu.

Remoc el cel, el dia, la nit

ballo amb el vent, la pluja.

Un poc d'amor, un bri de mel

I jo ballo, ballo, ballo...
 I a través del brugit jo corro i tinc por.

És el meu moment?

Per tot París, em rendeixo
i volo, volo, volo, volo.

Quina desesperació

aquest camí sense tu.

Treballo fort,

sense tu la meva vida només és un decorat brillant,

una vida sense sentit.

Amb aquest dolç turment

he pagat totes les ofenses.

Sento com n'és d'immens el meu cor.

Sóc una criatura del món.

*** petons de colors ***

We belong - Som fets l'un per l'altre

Hi ha cançons que s'han d'escoltar a tot drap, altres en directe, altres en un concert a la tele i una copa de vi.

Hi ha cançons que són pel cotxe, per córrer o per marxar corrents.

Aquesta és per escoltar-la amb auriculars. O sigui, "cascus" a les "aurelles" i a disfrutar, encara que el so no sigui d'estudi.

Som fets l'un per l'altre - Núria Graham; inclosa en el CD de la Marató 2013. Una delícia.

Ja t'ho he dit tantes vegades,

he plorat sola tants cops.

Sempre em sorprèn com de bé em trenques el cor,

i he posat massa de mi

jo encara no et vull deixar a la teva sort 

lluitant contra els dubtes del teu cap.

Pertanyem a la llum 

hem vingut de la tempesta;

pertanyem a la trampa del so de les nostres paraules.

Per molts cops coneguem

o admetem

i encara que ens dolgui

venim del mateix lloc,

som fets l'un per l'altre.

Potser puc semblar-te dèbil quan no se què fer;

no sabria pas com treure la meva força si no hi ets.

No hem parat de repetir-nos

hem perdut el seny,

no hi ha cap esperança,

no hi ha cap gir final.

Ara tanca els ulls i dorm, ara prova de somiar

deixa el cap en blanc i esforça't per tirar endavant.

Ni tan sols podem saber com ens hem estimat.

Et sento parlar dins meu, sempre et veig a tot arreu.

És una adaptació d'un èxit pop dels anys 80, que cantava  Pat Benatar, i que porta per títol We Belong.

 

Però avui passo d'explicar la història de la cançó o de la cantant, encara que sigui un dels pocs referents femenins del Rock de la New Wave dels 80 i l'única que ha guanyat el Grammy a la millor vocalista femenina de rock 4 anys consecutius (1980-1983).

Avui això és per la Núria Graham. Cliqueu a la seva pàgina personal i escolteu les set cançons de la demo autoeditada. El que jo en pugui escriure és indiferent...

Núria Graham

Ella és una jove catalana de Vic, d'arrels irlandeses i basques amb una veu tan particular, sense artificis, poderosa i amb una dicció tremenda (s'agraeix entendre la lletra a la primera).

L'essència de la veu i la guitarra envolta uns sons nous amb records de sempre. 

Una meravella dolçament amarga. 

Disset anys té, però escoltar la presència de la seva veu i alhora sentir com toca la sensibilitat, amb una maduresa tan fresca; és sorprenent.

"Un cop li doneu una oportunitat i l’escolteu, el que segurament us sobtarà més és veure la facilitat, la naturalitat i la desimboltura amb què agafa la guitarra i es posa a cantar. Sembla que sigui una cosa ben senzilla per a ella, com si tot formés part d’ella. I és que a més de tenir una gran veu, les seves cançons són diferents, no és el que et podries esperar d’una noia de setze anys, tenen la construcció que tenen les bones cançons de pop. I això que només és ella i una guitarra…

En fi, apunteu el seu nom. Se’n diran moltes coses. I bones." Núvol.

 ** petons de colors **

Until It Sleeps - Fins que s'adormi.

Una cançó per commemorar el DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER.

Avui la cosa va forta, amb heavy, música simfònica i art de començaments del s. XVI.
La cançó és de Metallica i porta per títol Until It Sleeps (fins que s'adormi). És el primer senzill del disc Load, editat l'any 1996. 

L'any 1999, la cançó va ser interpretada pel grup amb l'Orquestra Simfònica de San Francisco. Per als puristes del heavy o de la música simfònica deu ser com una patada als "dallonses". Però a mi m'encanta veure com no hi ha límit ni fronteres.

 Until It Sleeps amb l'orquestra de San Francisco (en directe)

Metallica és un dels mítics grups de metal, en concret de Thrash Metal (que vé a ser com un fill del Heavy Metal i un pare del Metal més extrem), tot i que aquesta cançó s'acosta més al rock alternatiu.

La lletra de la canço parla sobre el patiment que provoca el càncer. La mare del vocalista James Hetfield, va morir a causa d'aquesta malaltia.

**

FINS QUE S'ADORMI (el dolor)

On deixo aquest dolor?

corro, però es queda al meu costat.

Estripa'm, fes-lo fora,

hi ha coses dins que xisclen i criden

i el dolor m'odia, encara.

Abraça'm, fins que s'adormi.

Com una maledicció, com un animal perdut,

l'alimentes un cop i es queda.

Ara es queda!

Estripa'm, però en compte,

hi ha coses dins que no interessen,

i estic brut de porqueria, així que renta'm fins quedar net.

S'aferra, abraça'm

Em taca, abraça'm

M'odia, abraça'm

M'enganxa, abraça'm

fins que s'adormi...

Digue'm perquè m'has escollit,

jo no vull la teva empremta, no vull la teva cobdícia.

No les vull!

M'esquinçaré, faré que te'n vagis, i no podràs ferir a ningú.

La por encara m'esgarrifa, així que abraça'm fins que s'adormi.

 **

(adaptació al català feta per mi)

Els pares del cantant eren membres d'una secta que no acceptava cap típus de tractament mèdic, argumentant que la malaltia era part del destí de Déu. Imagineu-vos doncs, una malaltia com el càncer sense medicació ni tractament de cap mena, el patiment que ha de provocar a la persona malalta i a la seva família.

Until it Sleeps - vídeo oficial

El videoclip oficial és, si més no, impactant i molt, molt potent, ja que surten moltes imatges que fan referència a un tríptic de Hieronymus Bosch o El Bosch (El Bosco), i segons diuen és una provocativa crítica a qualsevol religió.

El Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch

Interpretació del tríptic, segons Viquipèdia: Al plafó esquerre, una imatge del paradís, al plafó central es representa la bogeria desencadenada, la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.

** petons de colors **