Un petit homenatge, que per mi és molt gran.40 anys de l'execució per garrot vil de Salvador Puig Antich, assassinat pel règim franquista.
Una pel·lícula de Manuel Huerga.
BSO de Lluís Llach.
Un tríptic pintat de Joan Miró.
Segons Manuel Huerga ’és la pell de la pel·lícula i una
mica la de Puig Antich’. Només començar, els primers acords d’aquesta
peça poden "afectar-nos l’ànima" transmetent inquietud, tensió i
tristesa. Amb només 40 segons, Llach aconsegueix explicar-nos què és el
que passarà al film. Ens ho argumenta amb un intèrpret
excepcional, l’Orquestra Simfònica de Bratislava.
_________
Les muses de la música i l’astronomia, Euterpe i Urània, estan assegudes
a prop de les columnes del temple d’Apol·lo. No diuen res, només fixen
la vista al golf de Corint mentre una tímida brisa mou els seus rínxols.
El sol s’està ponent al santuari de Delfos i una llum rogenca il·lumina
càndidament les seves cares.
Fa una bona estona que han marxat els
darrers turistes i ningú ha vingut a consultar l’oracle.
De cop Euterpe
s’adreça a Urània trencant el silenci:
"-Una nova tragèdia m’omple de
tristor germana".
"-Què ha passat? has inspirat desafortunadament a
algun músic?", pregunta Urània.
"-No germana. Simplement m’han
abandonat. Ara en diuen jubilar-se", contesta Euterpe.
"-I qui ha estat
tal músic que per pròpia voluntat no desitja inspirar-se més?",
qüestiona Urània.
"-El senyor Lluís Llach, germana. Fa uns mesos que
m’ha dit adéu després de molts anys de guiar-lo!" respon Euterpe.
"-Va
germana! d’ell no pots pas queixar-te! ha composat moltíssimes melodies
que ’afecten a l’ànima’, plenes d’ethos, tal i com ens agrada a
nosaltres! No estàs contenta de la banda sonora original del film
’Salvador’?", pregunta Urània.
Euterpe vacil·la uns instants sense
treure la vista al golf, després es gira cap a Urània i contesta:
"-Tens
raó germaneta, sempre quedarà –entre d’altres composicions del senyor
Llach- la banda sonora original de ’Salvador’".
Maria Salicrú-Maltas al 'Diaridemataro.cat'
5 de desembre de 2007
_________
Banda sonora de la pel·lícula
"Salvador".
M'és difícil parlar de 'Salvador (Puig Antich)' sense que es desvetllin un seguit de records i sentiments que em trasbalsen els racons de la memòria. La gent de la meva generació, els que vàrem viure els últims anys del franquisme entre l'adolescència i la joventut, vàrem haver de presenciar la crueltat d'una dictadura que no es resignava a perdre el seu poder, la clau dels seus privilegis. I ho va fer amb una ferotge fermesa. Segurament, l'assassinat de Salvador Puig Antich va ser un dels cops més significatius i simbòlics per tots els que esperàvem la mort del franquisme. Per la gent que teníem la seva edat, fou un escarni a les nostres esperances.
Un migdia estrany, quan en Jaume Roures va proposar-me fer la música d'una pel·lícula sobre en Puig Antich, vaig sentir que d'una manera inesperada la venjança em trucava a la porta. En els anys que corren, deixar-se seduir per la venjança no deu ser gens correcte, però amb els anys que em toquen puc ben dir que tant se me'n dóna. La venjança em va trucar a la porta i jo la hi vaig obrir de bat a bat.
Si tot escoltant la música, "algú" imagina percebre un bri de sensibilitat, algun miratge de lirisme o algun encert de comunicació emotiva, potser li sigui difícil pensar que la força motriu que hi ha darrera és la d'una paraula tan tenebrosa. Però si aquest "algú" veu la pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)', tinc la secreta esperança que entendrà el que li estic intentant explicar. 'Salvador (Puig Antich)' parla del nostre avui.
M'és difícil parlar de 'Salvador (Puig Antich)' sense que es desvetllin un seguit de records i sentiments que em trasbalsen els racons de la memòria. La gent de la meva generació, els que vàrem viure els últims anys del franquisme entre l'adolescència i la joventut, vàrem haver de presenciar la crueltat d'una dictadura que no es resignava a perdre el seu poder, la clau dels seus privilegis. I ho va fer amb una ferotge fermesa. Segurament, l'assassinat de Salvador Puig Antich va ser un dels cops més significatius i simbòlics per tots els que esperàvem la mort del franquisme. Per la gent que teníem la seva edat, fou un escarni a les nostres esperances.
Un migdia estrany, quan en Jaume Roures va proposar-me fer la música d'una pel·lícula sobre en Puig Antich, vaig sentir que d'una manera inesperada la venjança em trucava a la porta. En els anys que corren, deixar-se seduir per la venjança no deu ser gens correcte, però amb els anys que em toquen puc ben dir que tant se me'n dóna. La venjança em va trucar a la porta i jo la hi vaig obrir de bat a bat.
Si tot escoltant la música, "algú" imagina percebre un bri de sensibilitat, algun miratge de lirisme o algun encert de comunicació emotiva, potser li sigui difícil pensar que la força motriu que hi ha darrera és la d'una paraula tan tenebrosa. Però si aquest "algú" veu la pel·lícula 'Salvador (Puig Antich)', tinc la secreta esperança que entendrà el que li estic intentant explicar. 'Salvador (Puig Antich)' parla del nostre avui.
Lluís Llach
text del llibre de la pel·lícula
text del llibre de la pel·lícula
________
 |
| L'esperança del condemnat a mort - JOAN MIRÓ |
| "És estrany, però alhora significatiu, que jo acabés aquella obra el mateix dia que van executar amb el garrot aquell pobre noi, Salvador Puig Antich. Vaig acabar el quadre el mateix dia que el van matar, sense jo saber-ho: una línia negra damunt un fons blanquinós, una linia negra com un fil que algú talla perque té la força i gens de pietat" | » | ||||||||||||||||
| — Joan Miró | |||||||||||||||||
Una cançó que no surt a la pel·li i curiosament és la que més em PERTORBA, sí, sí, aquesta em pertorba en majúscules; és la que Llach va dedicar en els concerts de Verges 2007 a les germanes de Salvador. Voldria escoltar-la en el meu enterrament. Amén.
Com si fos un fil,
un fil llarg i prim
que teixint -se d'enyor m'uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dintre meu
tan a prop com tan absent..
No ha d'esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero... i t'espero...
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món
que somniaves encara adolescent,
i les ferides que t'han fet...
i les ferides que tu has fet...
cuso amb aquest fil.
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
Només aquest fil,
potser fàcil
però sempre fràgil
per sentir-te dintre meu,
tan a prop i tan absent...
Queda sempre un fil...
un fil llarg i prim
que teixint -se d'enyor m'uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dintre meu
tan a prop com tan absent..
No ha d'esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero... i t'espero...
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món
que somniaves encara adolescent,
i les ferides que t'han fet...
i les ferides que tu has fet...
cuso amb aquest fil.
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
Només aquest fil,
potser fàcil
però sempre fràgil
per sentir-te dintre meu,
tan a prop i tan absent...
Queda sempre un fil...
Tot i això, els crims del franquisme han quedat impunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada