We belong - Som fets l'un per l'altre

Hi ha cançons que s'han d'escoltar a tot drap, altres en directe, altres en un concert a la tele i una copa de vi.

Hi ha cançons que són pel cotxe, per córrer o per marxar corrents.

Aquesta és per escoltar-la amb auriculars. O sigui, "cascus" a les "aurelles" i a disfrutar, encara que el so no sigui d'estudi.

Som fets l'un per l'altre - Núria Graham; inclosa en el CD de la Marató 2013. Una delícia.

Ja t'ho he dit tantes vegades,

he plorat sola tants cops.

Sempre em sorprèn com de bé em trenques el cor,

i he posat massa de mi

jo encara no et vull deixar a la teva sort 

lluitant contra els dubtes del teu cap.

Pertanyem a la llum 

hem vingut de la tempesta;

pertanyem a la trampa del so de les nostres paraules.

Per molts cops coneguem

o admetem

i encara que ens dolgui

venim del mateix lloc,

som fets l'un per l'altre.

Potser puc semblar-te dèbil quan no se què fer;

no sabria pas com treure la meva força si no hi ets.

No hem parat de repetir-nos

hem perdut el seny,

no hi ha cap esperança,

no hi ha cap gir final.

Ara tanca els ulls i dorm, ara prova de somiar

deixa el cap en blanc i esforça't per tirar endavant.

Ni tan sols podem saber com ens hem estimat.

Et sento parlar dins meu, sempre et veig a tot arreu.

És una adaptació d'un èxit pop dels anys 80, que cantava  Pat Benatar, i que porta per títol We Belong.

 

Però avui passo d'explicar la història de la cançó o de la cantant, encara que sigui un dels pocs referents femenins del Rock de la New Wave dels 80 i l'única que ha guanyat el Grammy a la millor vocalista femenina de rock 4 anys consecutius (1980-1983).

Avui això és per la Núria Graham. Cliqueu a la seva pàgina personal i escolteu les set cançons de la demo autoeditada. El que jo en pugui escriure és indiferent...

Núria Graham

Ella és una jove catalana de Vic, d'arrels irlandeses i basques amb una veu tan particular, sense artificis, poderosa i amb una dicció tremenda (s'agraeix entendre la lletra a la primera).

L'essència de la veu i la guitarra envolta uns sons nous amb records de sempre. 

Una meravella dolçament amarga. 

Disset anys té, però escoltar la presència de la seva veu i alhora sentir com toca la sensibilitat, amb una maduresa tan fresca; és sorprenent.

"Un cop li doneu una oportunitat i l’escolteu, el que segurament us sobtarà més és veure la facilitat, la naturalitat i la desimboltura amb què agafa la guitarra i es posa a cantar. Sembla que sigui una cosa ben senzilla per a ella, com si tot formés part d’ella. I és que a més de tenir una gran veu, les seves cançons són diferents, no és el que et podries esperar d’una noia de setze anys, tenen la construcció que tenen les bones cançons de pop. I això que només és ella i una guitarra…

En fi, apunteu el seu nom. Se’n diran moltes coses. I bones." Núvol.

 ** petons de colors **