dilluns, 24 de febrer del 2014

Human - Som persones

Ahir me'n vaig anar a dormir amb aquesta versió de Txarango al cap, "Som persones". La causa va ser el fals documental sobre el 23F de Jordi Évole emès per la Sexta.
Encara em dura la perplexitat i no puc escriure res al respecte.
 
La cançó és originària de The Killers, una banda de pop rock indie, provinent de Las Vegas que es va formar el 2002 després que el fidel més mediàtic dels mormons, Brandon Flowers (líder del grup) assistís a un recital d'Oasis, a l'abril d'aquell any. Porta per títol Human, i la tonada des del principi ja va portar confusió.
 
Are we human or are we dancers (som humans o som ballarins), és el que consta a la lletra escrita.
Are we human or are we denses (som humans o som imbècils), és el que s'entén quan canten.

L'inici dels The Killers no té res a veure amb el dels Txarango, la llavor d'aquest grup la trobem a l'any 2006, de la convivència en un pis d'estudiants del barri Gòtic de Barcelona. D'aquí en va sortir aquesta fusió musical que té el reggae com a eix del so mestís que els caracteritza.


Txarango està format per vuit músics del Ripollès, Osona i la Garrotxa units al voltant de la filosofia de l'autogestió i amb uns referents musicals que es mouen per les aigües del Carib, especialment allà on predominen els patrons rítmics llatins.



El bon rotllo d'aquesta gent és digne per publicar una entrada al blog un dilluns tan eclèctic. La versió és un single inclòs al CD de La Marató del  2012. Aquí la lletra:

Vaig fer l’esforç d’entendre-ho
però la trucada es va tallar.
Per formar part dels que rendeixen
em van crear, però ho he aguantat.
Hi ha cops que entren els nervis
si una porta s’està obrint.

 Tanca els ulls, obre el cor i talla el fil.

Som persones, o bé titelles.
Sense vida, fredes les mans.

I estic de genolls buscant la resposta:
 Som persones o bé titelles.

Respecto la virtut i gràcia em diu el meu condol al vent
 Abraço l'amor i l'ànima, sempre ho han fet millor que bé
 Tant temps de devoció i fe m’han ensenyat tot el que sé
Dona'm sort, vull dir adeu, m’has de deixar marxar.

Quan somiïs amb la llum
no hi ha missatge que no rebis
deixa que el teu cor bategui.


En aquest enllaç, un article de Màrius Serra publicat a la Vanguardia del 28 d'abril de 2012, que parla del grup.

I clar, si som titelles, la vida és un circ. Aquí un petit documental sobre l'espectacle solidari "S'enlaira" de Txarango i el Circ Circ (Tortell Poltrona) destinat a Pallassos Sense Fronteres.

** petons de colors **

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada