Avui la cosa va forta, amb heavy, música simfònica i art de començaments del s. XVI.La cançó és de Metallica i porta per títol Until It Sleeps (fins que s'adormi). És el primer senzill del disc Load, editat l'any 1996.
L'any 1999, la cançó va ser interpretada pel grup amb l'Orquestra Simfònica de San Francisco. Per als puristes del heavy o de la música simfònica deu ser com una patada als "dallonses". Però a mi m'encanta veure com no hi ha límit ni fronteres.
Metallica és un dels mítics grups de metal, en concret de Thrash Metal (que vé a ser com un fill del Heavy Metal i un pare del Metal més extrem), tot i que aquesta cançó s'acosta més al rock alternatiu.
La lletra de la canço parla sobre el patiment que provoca el càncer. La mare del vocalista James Hetfield, va morir a causa d'aquesta malaltia.
**
FINS QUE S'ADORMI (el dolor)
On deixo aquest dolor?
corro, però es queda al meu costat.
Estripa'm, fes-lo fora,
hi ha coses dins que xisclen i criden
i el dolor m'odia, encara.
Abraça'm, fins que s'adormi.
Com una maledicció, com un animal perdut,
l'alimentes un cop i es queda.
Ara es queda!
Estripa'm, però en compte,
hi ha coses dins que no interessen,
i estic brut de porqueria, així que renta'm fins quedar net.
S'aferra, abraça'm
Em taca, abraça'm
M'odia, abraça'm
M'enganxa, abraça'm
fins que s'adormi...
Digue'm perquè m'has escollit,
jo no vull la teva empremta, no vull la teva cobdícia.
No les vull!
M'esquinçaré, faré que te'n vagis, i no podràs ferir a ningú.
La por encara m'esgarrifa, així que abraça'm fins que s'adormi.
**
(adaptació al català feta per mi)
Els pares del cantant eren membres d'una secta que no acceptava cap típus de tractament mèdic, argumentant que la malaltia era part del destí de Déu. Imagineu-vos doncs, una malaltia com el càncer sense medicació ni tractament de cap mena, el patiment que ha de provocar a la persona malalta i a la seva família.
El videoclip oficial és, si més no, impactant i molt, molt potent, ja que surten moltes imatges que fan referència a un tríptic de Hieronymus Bosch o El Bosch (El Bosco), i segons diuen és una provocativa crítica a qualsevol religió.
 |
| El Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch |
Interpretació del tríptic, segons Viquipèdia: Al plafó esquerre, una imatge del paradís, al plafó central es representa la bogeria desencadenada, la luxúria.
En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen
tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la
gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la
condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.
** petons de colors **
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada