14 de febrer.
Dia dels enamorats. Jo sóc més de Sant Jordi, hi ha qui diu. Jo sóc més... que cadascú es vesteixi com bonament li plagui. Sumem, sempre, sense substitucions ni exclusions. Sumem.Cors i cupidos pul·lulant.
Com que no tinc parella, sóc de viure i disfrutar de l'amor cada dia, per això avui me'n vaig a París, a la ciutat de l'amour.
Quan ja tens les ferides d'Afrodita curades, pots escoltar totes les cançons que parlen de desamor sense que el moment es transformi en un mar de llàgrimes i pena.
Fins i tot et pots permetre reviure, des de la distància, el turment aquell que tots els que hem estimat, hem viscut quan desapareix aquest sentiment.
Superar el dol, ara se'n diu.
Jo, que sóc més pràctica crec que el temps, uns claus i uns vinets amb bona companyia són el que ajuda a passar, entre rialles i laments, els moments menys dolços de la vida. Això, i la música, que sempre fa companyia.
Des de França m'ha arribat una de les cantants amb més projecció del moment.
Es fa dir Indila, i va començar la seva carrera professional fent els cors d'alguns cantants a gales i concerts, per passar després a fer duets amb estrelles raperes franceses.
Té un estil que barreja a la perfecció el R&B amb sonoritats àrabs (en la veu) i influències índies.
La lletra ens parla del turment que suposa el desamor i de com pots arribar a sentir la buidor dins, quan "aquella persona" desapareix.
I què es pot fer quan algú té un cor immens destrossat? doncs ballar, volar i buscar la mel de la vida! Sí, xiqueta, avui ets la meva ídol.
La cançó comença amb un pizzicato alternat de contrabaix i violins; m'encanta el so de pinçar amb els dits les cordes que normalment es toquen amb l'arc. S'hi afegeix el triangle, i hi van entrant el timbal, el xilòfon, les campanes tubulars, les caixes de ritme i els teclats.
Els cors impressionen amb la potència a meitat de cançó. I la veu... una veu vibrant i aguda plena de tonalitats.
Una maleta, una cançó, records i caminar contra corrent al Video-clip oficial.
El meu francès deixa molt a desitjar, però entre els traductors automàtics, la lògica, la similitud amb la meva llengua i les ganes d'escriure la lletra en català, aquí està (dieu-me els errors, si us plau):
Oh dolç turment meu,
per què retornes?
sóc un ésser sense importància.
per què retornes?
sóc un ésser sense importància.
Sense ell, em sento abandonada.
Passejo sola pel metro.
Un últim ball
per oblidar aquesta pena immensa.
Vull escapar, i tornar a començar.
Oh dolç turment meu.
Remoc el cel, el dia, la nit
ballo amb el vent, la pluja.
Un poc d'amor, un bri de mel
I jo ballo, ballo, ballo...
I a través del brugit jo corro i tinc por.
I a través del brugit jo corro i tinc por.
És el meu moment?
Per tot París, em rendeixo
i volo, volo, volo, volo.
i volo, volo, volo, volo.
Quina desesperació
aquest camí sense tu.
Treballo fort,
sense tu la meva vida només és un decorat brillant,
una vida sense sentit.
Amb aquest dolç turment
he pagat totes les ofenses.
Sento com n'és d'immens el meu cor.
Sóc una criatura del món.
*** petons de colors ***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada