Més que una cançó, Tears in Heaven és una tragèdia cantada per Eric Clapton (Anglaterra 1945), qui la va escriure mesos després de la mort accidental del seu fill de 4 anys.
(La biografia de Clapton es pot trobar en qualsevol web, aquí no faré safareig de la vida de ningú).
 |
| Eric Clapton |
Per a mi, aquesta és una de les balades més precioses i potents del blues. Deu ser que m'encanta ell i les seves cançons, com fa plorar la guitarra, com en treu l'ànima; deu ser que l'he escoltat cents de vegades o per què encara recordo qui, on i quan em van explicar aquesta història.
És una cançó que mostra un control emocional increïble, en tots els sentits; tenint en compte el motiu d'inspiració i les addiccions de tot tipus del compositor.
Està carregada d'emocions, des de la primera nota fins a l'última síl·laba.
En el primer enllaç hi ha la cançó interpretada l'any 1992. Sota, 21 anys després, durant la gira del 2013.
El que més em colpeix i impressiona és la interpretació d'uns sentiments tan intensament tristos. Un virtuós.
Una vivència, un fill, un accident, un record... i un dubte.
Clapton sap que amb la vida que ha portat no anirà al cel, però es pregunta si el seu fill sabria el seu nom, si en el cel es trobessin.
Aquesta és l'adaptació al català feta per La Porta dels Somnis, i Jofre Bardagí:
LLÀGRIMES AL CEL (només audio)
Sabries el meu nom
Si en el cel ens trobéssim?
Podria ser el mateix
Si en el cel ens trobéssim?
Sé que el meu cor ha de ser fort
Perquè sé
Que mai podré ser al cel
Em daries la ma
Si en el cel ens trobéssim?
Em faries alçar
Si en el cel ens trobéssim?
He de seguir
el meu camí
Perquè sé
Que no em podré quedar al cel
El temps pot fer mal
I et pot ensorrar
Et pot trencar el cor
fent-te suplicar
De genolls.
Sé que ets en pau
Estels enllà
i que llàgrimes no n'hi ha
En el cel.
Si en el cel ens trobéssim?
Podria ser el mateix
Si en el cel ens trobéssim?
Sé que el meu cor ha de ser fort
Perquè sé
Que mai podré ser al cel
Em daries la ma
Si en el cel ens trobéssim?
Em faries alçar
Si en el cel ens trobéssim?
He de seguir
el meu camí
Perquè sé
Que no em podré quedar al cel
El temps pot fer mal
I et pot ensorrar
Et pot trencar el cor
fent-te suplicar
De genolls.
Sé que ets en pau
Estels enllà
i que llàgrimes no n'hi ha
En el cel.
** petons de colors **
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada